Penúltma sortida abans de l'Epic Trail

Bones socis!
Aquest cap de setmana no puc sortir.
Tinc masses obligacions :-(

A veure que feu...


Actualització.... :-)
Us deixo el perfil de la ruta que han fet aquesta colla de maricas!!!
Mooooolt dur!!!!

Cabrerès 2010

Bones amics!
Aquest diumenge els homes del ccvidreres ens anem a la Cabrerès, mentre els nens petits es queden a casa perquè estan cagadets!
Bé ... hi ha un home que no podrà venir, però és per malaltia. Aquest, si estigués en forma no se la perdria per res.

Després d'aquesta petita introducció, que només pretén posar els punts sobre les ies, anem a lo important.

Només per als homes del club:
- Aquesta tarda (avui és dissabte 22 per si algú no ho sap ...) portem les bicis a Cal Panzer, perquè organitzi la logística.
- Demà diumenge, a les 5:00 a Cal Panzer, tots vestidets amb el maillot de la Bi6000.
-No oblideu portar els carnets d'identitat, i el de la federació.

Apa.. adeu!

P.D. Ja porto jo els impresos de les inscripcions de tots, així que no es necesari que els imprimiu vosaltres.
I una altre... només falten per pagar lo de la Epic Trail en Nando i el Nen. Si no us espabileu fareu tard! Jo haig de fer l'ingrés dilluns a la nit.

Actualització:
L'any que ve tornem! així que ja us podeu anar preparant.
Hem tornat sencers i més contents que unes castanyoles.
Ha estat una experiència estupenda!
Començàvem a pedalar a les 7:00 del matí, bé més que pedalar, caminar :-)
Els dos primers quilòmetres molta cua, teníem per davant a massa gent.
Però això, que podia ser negatiu, va resultar ser molt estimulant, ja que durant els 10 primers quilòmetres adelantaven a gent constantment.
I això per al nostre ego ha estat una meravella :-)
Molts quilòmetres de sender estret enmig de boscos tancats.
Molta pista de pedra pura.
Cinc-cents rierols, i em quedo curt!
Fang per parar un tren ...
Avituallaments on no faltava de res, aliments, begudes, oli, mecànics ...
Bé, resumint, una passada!
I per si fos poc, l'organització de 10. Des d'aquí volem donar les gràcies a tota la gent del Collsacabra.
Per a mi que avui no hi havia ni un habitant de la zona a casa seva.
Estaven tots fent de voluntaris!
¡Moltíssimes gràcies a tots!

Perfil:
Distancia recorrida: 59 kilómetros
Altitud min: 435 metros, max: 1.000 metros
Desnivel acum. subiendo: 1.893 metros
Grado de dificultad: Difícil
Tiempo: 4 horas 15 minutos



I un petit vídeo amb un parell de fotos y la ruta:

Sortida al Turó de L'Home

Un any més, i tornem al Turó de L'Home. La sortida més llarga de cada temporada, i que any rera any, no hi ha collons a fer-la tots junts :-(
Aquest any no tindrem a en Josep, que com ja sabeu està malalt. I en Lluis tampoc podrà acompanyar-nos si sortim el diumenge, ja que té un compromís important.
Hem de decidir quim dia sortim, dissabte o diumenge, així que cadascú comenti, dient quin día l'hi va millor.

Pel que fa a l'hora, sortirien a les 7:00.
Com arribarem de 5 a 6 de la tarda, no crec que vingui d'una hora :-)
I si que ens anirà bé descansar una hora més la nit anterior, que la ruta ja la coneixeu!

Apa! comença la votació....

P.D.
Yo hauré de sortir diumenge, ja que dissabte haig d'anar a Sitges SÍ o SÍ! :-(

Actualització:
Us faré quatre pinzellades de com ha anat el dia, ja que no hem gravat material audiovisual, perquè se m'ha oblidat la càmera :-(, almenys que quedi constància de l'experiència. ¡Dura experiència!
Sortíem a les 7:15 de Vidreres. Un matí tranquil, però bastant fred.
Tots sabíem el que ens esperava, i es feia evident en el nostre pedaleig. Més lent que el cavall del dolent. Reservant forces ...
Fins a les 10:00 no arribem a Arbúcies, quan el normal hauria estat arribar a les 9:30.
Gran dinar, per recuperar forces, i una hora més tard començaben les primeres pendents dels 17Km de pujada que ens portarien fins a Santa Fe del Montseny.
Tots agrupats, i encara reservant ... :-)
Des de Santa Fe fins a la cruïlla al mirador, hi ha 4 km més de pujada per asfalt.
A partir de la cruïlla, els últims 6Km de dura pujada (8% de mitjana) que ens porten fins al més alt del Turó de l'Home. Els tres primers amb bones vistes de tots dos valls, Sant Celoni a un costat, i Arbúcies a l'altre, són els més durs, però els vam fer a molt bon ritme. Els tres restants els vam fer enmig d'una espessa boira, que no ens va permetre gaudir de les vistes des del Turó, però que van acabar amb les poques forces que ja ens quedaven. Fins aquí 70km des de Vidreres, i més de 2.500mts de desnivell positiu.
La tornada, meravellosa ...
Llarguíssima baixada fins a Arbúcies, on un abundant menjar va fer que ens tornessin les forces com si fos un miracle.
Ben alimentats, les rampes fins a Sant Segismon (3,5 Km amb 9% de mitjana, i rampes de més del 20%) les passem amb bon ànim.
Després baixada fins Buixalleu i Massanes.
El moment del dia va ser en travessar la riera de Massanes, que venia crescuda, i vam haver de passar per sobre d'unes pedres.
El nostre col lega Nando, que venia acalorat, va aprofitar per donar-se un merescut bany, gràcies al qual va fer la resta de camí fins Vidreres, ben refrescat.
I això és tot. Al final 135Km, i 3600mts de desnivell positiu. I un cos que se'ns ha quedat, que no us pogueu ni imaginar ... :-)

Distancia recorrida: 135 kilómetros
Desnivel acum. subiendo: 3.613 metros
Grado de dificultad: Muy difícil
Tiempo: 9 horas


A falta de otro... os dejo este vídeo virtual de la ruta:

Sortida 8-9 de maig

Hola socis!
Aquesta setmana torno a tenir compromís el diumenge, així que sortiré demà dissabte.
La sortida prevista en el calendari (fet abans de disposar del GPS) la tenim molt vista, així que farem un recorregut diferent.
Farem, si us sembla bé ...
Santa Coloma - Santa Barbara, que no vam poder fer per la nevada - Santa Creu d'Horta - Osor - Sant Hilari - Sant Miquel de Cladells - Santa Coloma.
Tot per trams que no hem fet abans!
Total prop de 60Kms, i uns 1700mts....

A les 7:00 a Cal Panzer, i fins a Santa Coloma en cotxes.
I esperem que no plogui massa :-)

Ala, apunteu-vos!

P.D. Esmorçar a Osor, a les 11:00! més o menys....

Actualització:
Distancia recorrida: 63 kilómetros
Altitud min: 129 metros, max: 978 metros
Desnivel acum. subiendo: 2.173 metros
Grado de dificultad: Muy difícil
Tiempo efectivo: 4 horas 40 minutos



Una ruta guapa i difícil, que ha estat encara més per l'estat del terreny. Tota la nit anterior ploguent, havia deixat las pistas molt humidas. El terra molt tou ha fet que les cames al final estiguessin molt carregades.
El tram més dur, els 4,5 Km primers de pujada desprès d'Osor, amb una mitja del 12,5% de desnivel, i alguna rampa de més del 20%, ens ha fet disfrutar de veritat!

Un gran dia de btt!

P.D.
Josep recupera't aviat!!!

Sortida a La Coma - Sant Benet - Osor

Bones companys!
Aquesta setmana a alguns dels "pitufos" ens aniria molt millor sortir el dissabte en lloc del diumenge. La nit del dissabte ens anem de festa :-)
Com la sortida (Santa coloma - El Pedró - la Coma - Sant Benet - Osor - Sobirà - Santa Coloma) és llargueta, i hem d'anar fins a Santa Coloma en cotxe, millor quedem a les 7:00 a Cal Panzer, per carregar i sortir xiulant!
A veure que us sembla.

No falteu, que la sortida és molt guapa!

P.D.
Per els més petits:
La previsió és esmorçar al Restaurant del Coll, cap a les 11:00, si no passa res.
Però si passa alguna cosa, que no em toqui els collons ni Déu! :-)

Actualització:
Distancia recorrida: 75 kilómetros
Altitud min: 120 metros, max: 1.120 metros
Desnivel acum. subiendo: 2.437 metros
Grado de dificultad: Difícil
Tiempo: 5 horas


I el vídeo...

Un conte curt, i altres...

Us explicaré un conte molt curt:
Parla d'un home del que es diu que és un gran esportista. Molts anys de bicicleta, sortides en grup i competicions. Un veterà.
Va ser convidat per un grup d'amics, també ciclistes però sense tant “caché”, per a unir-se a ells, en una típica sortida amb esmorzar, de diumenge. La ruta va transcórrer sense problemes durant els primers quilòmetres, però després de dues hores de pedaleig per bones pistes, el grup va afrontar la zona difícil del dia. Un tram de corriols en ràpids descensos i dures pujades, que obligaven a caminar amb la bici al costat als menys avesats. El veterà, ciclista tècnic molt hàbil, no tenia problemes per a anar sortejant els obstacles a bona velocitat, així com alguns de la resta de components del grup, però els reagrupaments comportaven pèrdues de ritme, amb el consegüent retard.
I van passar els minuts...
En la ment de tots adquiria més certesa cada vegada, el convenciment que l'esperat esmorzar hauria de ser posposat. Ja no quedava temps.
El ritme del grup cada vegada era més lent. El sol escalfava amb intensitat, i les forces minvaven amb rapidesa.
L'entrenat veterà no era dels qui més acusaven el desgast, però no estava disposat a seguir patint molt més temps. Així, quan el grup va arribar a una zona per ell reconeguda, va decidir abandonar-lo i continuar ell sol. D'aquesta forma va poder augmentar el seu ritme, i arribar amb uns minuts d'antelació, fins al poble més proper, on va poder per fi calmar la seva fam i sed.
La resta del grup va continuar unit, donant-se alè uns als altres, fins a arribar a la seva destinació, i tots van poder recuperar forces junts. Satisfets i una mica més units, com passa cada vegada que els amics superen una dificultat junts.
No sé el grau de satisfacció del ciclista veterà que va abandonar al seu grup quan aquest li necessitava. Però puc assegurar que al finalitzar l'etapa, els membres de la resta del grup, que varem continuar junts fins al final, estaven convençuts d'haver passat un altre magnífic dia de ciclisme i amistat.
Això és només un conte, però...

I ara una reflexió en veu alta...
L'home genèticament està condicionat per a formar grups.
A la majoria ens agrada ser part d'un equip, fer activitats en grup, divertir-nos amb els amics, i així tenir sempre la sensació d'estar abrigallats, protegits davant els imprevists. els dolents moments també són més fàcilment superats si ho fem acompanyats. Això és molt bo.
Però hi ha excepcions, i també hi ha homes, que van en contra de la seva pròpia genètica, i prefereixen estar sols. Se senten millor així, són independents i segurs. Això no és dolent, no molesten a ningú en la seva independència.
I també hi ha altre tipus de persones, que s'adhereixen a grups per a sentir-se units a alguna cosa, com mana la seva genètica, però que la seva visió de companyerisme no va més enllà d'extreure del grup tot el que necessitin, sense donar gens a canvi. I això és molt dolent.
Nosaltres formem un gran grup, no per nombrós, però sí per la unió que tenim. Són moltes batalles lliurades, i moltes les ferides ja cicatritzades que ens han quedat marcades per a sempre, que en els moments durs, ens recorden amb nitidesa què és el que ens ha portat fins a aquí. Què és el que ens uneix tant.

Us plantejo una sèrie de preguntes, perquè ens responguem a nosaltres mateixos, i si el nostre cor no diu que si a totes, és que no ens mereixem formar part d'aquest gran equip.
-Sóc primer amic, i després ciclista?
-És més important arribar tots, que arribar el primer?
-Sóc capaç de deixar només al company que sofreix?
-Estic disposat a sofrir amb els meus amics?
-Quan les coses se'm posen difícils, puc encara pensar en aquells que encara van pitjor que jo?

Segur que tots diem que si en tots els casos. Però pensem uns segons les diferents situacions que se'ns plantegen, i responguem amb sinceritat.
Segur que el nostre cor ens diu ràpidament que si a totes les preguntes, perquè ens creiem amics dels nostres amics. Però també és cert que a l'hora de la veritat, hi ha ocasions en les quals reaccionem de manera visceral, sense control.
Tots fallem de vegades, això és normal, però alguns ho fan sempre que les coses es torcen una mica, i això si és molt perillós.

Surto els diumenges amb vosaltres perquè sou els meus amics.
Em trobo a gust al vostre costat.
Sé que surto per patir durant unes hores. Un petit repte setmanal, que superat al vostre costat em fa sentir-me molt feliç.
I no vull que res m'impedeixi seguir gaudint d'aquestes estones.

Està molt bé convidar a gent nova a formar part del nostre grup, però creo que tot aquell que vulgui acompanyar-nos ha de tenir unes coses molt clares:
-Som un grup d'amics que sortim amb bici.
-Gaudim patint junts.
-”L'últim” sempre són dos.
-O arribem tots, o no arriba ningú!
-On va un, anem tots!
Si el nostre grup té una cosa forta, és el cor de tots i cadascun de nosaltres.
I no oblideu mai que una cadena és tan forta com forta és la seva baula més feble.

Un amic!
Toni Placín.

Sortida 25/04/2010 Vidreres-Cadiretes-Solius-Llagostera

Bones socis!
Una setmana més i nova sortida.
Aquest finde anirem fins Cadiretes per Font Bona, que ja ho coneixeu bé, però per baixar fins a Llagostera, farem un tram nou, passant per Pedralta i Solius.
Total uns 65Km.

Tothom amb la samarreta de la Pedals, per anar tots igual de macos!A les 8:00 de diumenge davant de Cal Panzer.

Apa!

Actualització: Distancia recorrida: 65 kilómetros
Desnivel acum. subiendo: 1.570 metros Grado de dificultad: Muy difícil
Tiempo: 4 horas 40 minutos


I per acomiadar-me fins un altre, us deixo aquesta foto de dos "pitufos" al concert de ESTOPA d'aquesta nit a Fontajau.
No vegis com varem disfrutar!